No és una cita convencional. No és fàcil fer-los coincidir perquè les agendes professionals els fan anar aquí i allà. Els proposem una conversa sense guió previ ni entrevistador formal. Oberta a les reflexions en veu alta de Marc Chornet (1981) i Xavier Pastrana (1977), representants d’una generació amb un talent artístic indiscutible que va molt més enllà de la ciutat.
conversa amb marc chornet i xavier pastrana
Chornet dirigeix actualment l’àrea d’arts escèniques de la Fundació Joan Brossa, lidera la companyia Projecte Ingenu i és professor d’escenificació a l’Institut del Teatre. Pastrana és director de l’Ensemble O Vos Omnes (resident a L’Auditori de Barcelona, Auditori Josep Carreras de Vila-seca i artista resident al Festival Castell de Peralada 2022). També dirigeix el Cor Ciutat de Tarragona i el Cor Sant Esteve de Vila-seca.
Tots dos juguen un paper clau en aquesta Festa Major. El Marc és el màxim responsable de l’espectacle que estrenarà a la Tàrraco Arena Plaça el dilluns 12 de setembre. El Xavier assumeix la mateixa funció al concert que ensenyarà al món una composició creada expressament per a l’ocasió en la cloenda de Santa Tecla el diumenge 25 de setembre a la mateixa catedral. Amb ells compartim aquesta mirada a la ciutat en un any tan especial.
dirigeixen l’obertura i cloenda de santa tecla 700
Marc Chornet: Tarragona necessita una reflexió profunda sobre com explicar-se a si mateixa. La cultura tradicional, que ha consolidat una experiència col·lectiva de primer ordre a la ciutat durant els darrers quaranta anys, és vital perquè ens marqui el camí a partir d’ara. Necessitem que la marca Santa Tecla —que ens posiciona en l’àmbit de territori— també ens ajudi a construir un relat cultural molt més sofisticat, que vagi més enllà de la mateixa festa i ens doni pautes sobre com abordar l’avantguarda i la contemporaneïtat en totes les disciplines artístiques. Si el relat de Tarragona en termes culturals no s’estructura, és molt difícil que se’ns entengui fora. I tinc la sensació que anem copiant models d’altres i no construïm un model propi. Així és difícil explicar-se al país i que Tarragona agafi potència. Potser ja fem tard, però si hi ha oportunitats com aquesta de Santa Tecla 700 cal aprofitar-les.
Xavier Pastrana: Santa Tecla és una finestra d’oportunitat perquè és el moment de l’any en què més gent ens mira. La celebració extraordinària d’aquest any encara fa més gran aquesta oportunitat i l’aposta per produir coses que no han passat abans, de les mides i els formats dels espectacles d’obertura i cloenda, la fan més atractiva. En el cas musical, tenim un referent extern, el compositor, que ens orienta sobre la veritable potència de la proposta que creem i ens indica el nivell del talent de la gent d’aquí i un capital cultural considerable. Un capital que en general està dispers. Penso que la clau de tot plegat està en la mateixa convicció de la ciutat. Si ens diem nosaltres mateixos que no tenim prou qualitat, després ens ho diran des de fora i ens acabarem creient que mai no farem res de bo.
“tarragona ha de ser la capital cultural de la catalunya nova”
M.C.: Tarragona ha de ser la capital cultural de la Catalunya Nova i ha d’apropiar-se d’una manera clara de les expressions populars i tradicionals que en són pròpies, tot reivindicar-les i fer-les dialogar amb la cultura culta i contemporània. I hem d’establir un pont eficaç amb el País Valencià, perquè un dels nostres mals és que reduïm el nostre espai cultural per motius polítics externs i no per convenciment propi. Hem de construir un mercat més sòlid i potent, i en aquesta línia el gran estímul que he tingut per dirigir l’espectacle inaugural de Santa Tecla és ennoblir les nostres expressions i explicar-nos arreu dels Països Catalans.
X.P.: Actualment Tarragona disposa de més llavors que mai, cal veure si les plantem bé, al lloc i en el moment que toca i si les sabem regar i cuidar com cal. És a dir, aquí hi ha molta gent molt vàlida que fa coses molt interessants, molts fora de Tarragona. Insisteixo que, per començar, ens hem de creure que podem i volem ser un referent cultural. Aquest és el primer pas per continuar creixent. Cal un canvi de xip, al qual podem contribuir nosaltres amb la nostra feina.
M.C.: Entenc que la dispersió del talent cultural no és una cosa negativa. El problema és si podem crear una xarxa amb tota la gent i posar-nos al mapa i homologar-nos amb altres ciutats, però no penso en Girona sinó en Florència. La reflexió que cal fer és en termes d’identitat col·lectiva. És molt difícil construir un relat perquè l’entengui algú de fora si no hi ha una pràctica cultural interna. Els dèficits que constatem a Tarragona hi són també en l’àmbit de país. Hi ha poca inversió en cultura, tot i que els polítics se n’omplen la boca. Hi ha uns contrasentits que s’han de revertir. L’art i la cultura no és un luxe, és un bé de primera necessitat.
“aquí hi ha un potencial rellevant, però dispers”
X.P.: El fet de comptar amb un conjunt de creadors amb una potència cultural rellevant i que se senten lligats amb la ciutat i el territori ens ofereix una oportunitat extra, ens pot obrir unes finestres per aconseguir més recursos que s’han de saber aprofitar. Hi ha molta gent en el meu àmbit professional disposada a donar un cop de mà sempre que hi hagi una voluntat real i seriosa de tirar endavant un projecte atractiu.
M.C.: El primer responsable per tirar d’aquest procés és qui té la clau dels diners, perquè sobretot és una qüestió de recursos econòmics. Si hi ha diners, hi haurà altres responsables polítics que faran coses: potser s’equivocaran, però segur que algunes acabaran funcionant. Per tenir èxit en algun projecte, primer t’has d’equivocar.
“ens falta convicció. ens ho hem de creure”
X.P.: Quan parlava abans de regar les llavors em referia als diners. I aquí cal tenir criteri i no sempre és fàcil pel tipus de perfils que acaben en els llocs de decisió. A Tarragona ja ens ha passat: s’han posat molts diners en projectes que no han funcionat, i quan t’equivoques és molt difícil tornar a endegar una altra iniciativa.
M.C.: Si parlem de l’exercici de capitalitat per part de Tarragona, el Xavier Pastrana n’és un exemple magnífic. Perquè tota la trajectòria de la seva formació, Ensemble O Vos Omnes, està lligada al territori i amb la disponibilitat d’equipaments que poden acollir certs esdeveniments. Això s’ha d’articular, aquests circuits i camins oberts no es poden deixar perdre. Hi ha espais interessants a Alcover, la Selva del Camp, Vila-seca… més enllà de l’absurda i eterna discussió entre Tarragona, Reus i Valls. Si no treballem en xarxa, no ens en sortirem.
“hem de tenir un destí clar i no copiar models d’altres ciutats”
X.P.: Exacte, i no hi ha un problema de qualitat en la creació o en la falta de públic. Insisteixo: penso que ens falta convicció. Hi ha llocs on s’ho creuen moltíssim, ciutats més petites que Tarragona que tenen un festival que funciona molt bé perquè tothom s’hi aboca i hi posa el que pot. És una qüestió de voluntat.
M.C.: Hi estic d’acord. No ens acabem d’agradar ni nosaltres mateixos. Tarragona no és suficientment petita perquè fem una cosa i tothom s’hi bolqui ni és suficientment gran perquè tot el que fem es vegi amb orgull. Tenim un problema estratègic com a ciutat, així que anem a generar alguna cosa nova i no fixar-nos en models d’altres ciutats que fa quaranta anys van crear una iniciativa cultural que ha esdevingut molt sòlida i potent. Hem de caminar cap a un destí clar, hem de decidir com a ciutat “anem cap allà” i fer servir totes les eines possibles, les pròpies i les que apareixen en un moment determinat a partir de les sinergies entre entitats, col·lectius i creadors.
“allò que passa per santa tecla s’ha d’allargar tot l’any”
X.P.: Cal una inversió ben pensada i articulada, i assumir que aquest camí no el farem ni en un, ni en dos ni en deu anys: aquesta és una circumstància que s’ha de tenir clara i que va en contra dels temps actuals. Allò que ens diferencia en relació amb altres ciutats del país és la tradició de donar rellevància a la cultura i la situació no es reverteix en un mandat polític municipal de quatre anys. Ha de ser una convicció de ciutat, que vagi més enllà de les sigles dels partits o dels responsables que liderin l’Ajuntament. El repte de Tarragona és que el que passa per Santa Tecla passi al llarg de l’any. I això es fa amb diners i amb temps. Talent, n’hi ha. I públic, també.
M.C.: Exacte. Cal que totes les expressions artístiques tinguin una vocació d’arribar a la comunitat. Santa Tecla és evident que té una implicació social, però la tenen altres programacions i iniciatives culturals? Ens hem de preguntar si això que ara preparem per a aquesta Festa Major extraordinària farà possible que d’aquí cinquanta anys la ciutat hagi millorat culturalment. Si la resposta és positiva, voldrà dir que hem pres decisions de planificació cultural correctes.
