La cursa per les eleccions municipals del proper mes de maig a Tarragona promet ser més disputada que mai. A diferència d’altres ciutats -el cas més paradigmàtic és el de Barcelona-, aquí no hi ha hagut gaires moviments polítics d’impacte al llarg del 2018. El més rellevant ha estat l’entrada en escena de Dídac Nadal com a alcaldable del PdeCAT. El fill de l’excalde hi arribava ara fa un any, després de la sobtada mort d’Albert Abelló.
L’aparent bassa d’oli des de fa mesos a la plaça de la Font és el preludi d’una dura batalla per l’alcaldia. Hi ha tres forces polítiques que, amb tota probabilitat, pujaran al podi, però la clau és saber-ne qui obtindrà la primera posició. PSC, Ciutadans i Esquerra se la disputaran. I si no hi ha un canvi d’última hora, ho faran amb els mateixos candidats del 2015: Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i Pau Ricomà (ERC) ho tenen clar. Rubén Viñuales, després d’un període massa llarg de dubtes, sembla que també, però falta oficialitzar-ho.
“TRES FORCES POLÍTIQUES (PSC, CS I ESQUERRA) ES DISPUTARAN EL PRIMER LLOC A LES ELECCIONS DE MAIG”
Després de dotze anys a l’alcaldia, està per veure si Ballesteros obtindrà la confiança necessària dels electors per assumir un quart mandat. El desgast dels socialistes des del 2007 és evident i les esperances dipositades en ell al principi ja fa temps que es van esvaïr. Cal sumar-hi el fracàs dels Jocs com a gran projecte de transformació de Tarragona, el malestar en molts barris i sectors de la ciutat per la falta de neteja, seguretat i inversions, i l’allunyament del propi alcalde en relació a les entitats veïnals.
Aguantarà Ballesteros la primera posició? El seu carisma encara té prou força? Aquesta és la gran incògnita que desvetllaran les urnes la nit del 26 de maig. Amb l’alé ben a prop arriben, des de posicions molt divergents, Rubén Viñuales i Pau Ricomà, disposats a fer un salt endavant important després dels quatre escons assolits per Ciutadans i Esquerra el 2015. Algú dels dos farà un salt tan gran per treure Ballesteros de la primera capsa del podi i provocar un canvi polític de fons al consistori?
“EL CARISMA DE BALLESTEROS SERÀ SUFICIENT PER RETENIR L’ALCALDIA UN QUART MANDAT?”
Aquí es jugaran les garrofes de la Tarragona del futur. Però, per sota, hi ha altres aspectes que no es poden descuidar: l’impacte que tindrà la no presència d’Alejandro Fernández en la llista d’un PP en les hores més baixes; el paper d’un nouvingut com Dídac Nadal en l’espai post convergent que encara s’ha de definir; i el nou examen que haurà de superar la CUP (amb nou lideratge?) en una plaça no precisament fàcil.
La resposta a aquests interrogants l’obtindrem d’aquí cinc mesos, però abans -durant la cursa- s’han de resoldre altres incògnites de relleu, entre les quals destaca el paper de l’espai polític dels ‘comuns’: Presentaran candidatura? Qui la liderarà? Amb quins suports? Amb quin programa? Amb quines expectatives? Poden ser determinants en el proper mandat? Massa preguntes, encara sense resposta. Allò que decideixin, però, tindrà un efecte directe en el resultat dels socialistes i en la composició del futur ajuntament.
“TOT ESTÀ MOLT OBERT. ELS PROPERS MESOS SERAN DECISIUS ENTRE LA CONTINUÏTAT O EL CANVI”
En aquest període que falta fins al maig, també caldrà observar l’evolució i la presència pública al debat polític espanyol dels postulats de Vox i si això acaba tenint alguna incidència a l’escenari tarragoní. I és evident que el judici als líders independentistes i la presó preventiva que acumulen des de fa més d’un any tindrà un impacte a les urnes difícil de calibrar hores d’ara.
Tot plegat ens porta a dues conclusions. La primera: avui encara és impossible de determinar quin pes tindrà l’ambient polític general, d’una banda, i el debat de temes locals, d’una altra, als resultats de les municipals tarragonines. La segona: avui tot està molt obert i, per tant, resulta evident que els propers mesos seran decisius per saber si Tarragona opta per la continuïtat o pel canvi a la plaça de la Font.
