Benvolgut director,
T’aviso d’entrada. Aquesta carta potser us semblarà, als lectors del ‘Fet a Tarragona’ i a tu, molt edulcorada per tractar-se de mi. Massa. Ho sé. A mi m’agrada la salsa i el vinagre, però aquests dies, que a Reus hem estat de festa major, estic ensucrat.
Em passejo encara pels carrers de la capital del Baix Camp content, feliç, alegre i ballaruc, posseït potser per la magnitud de la nostra gran celebració. No hi veig les cagarades de colom, ni la merda amuntegada fora dels contenidors. No. Jo hi veig art urbà, ves, que per això enguany som la capital de la cultura del país.
Els més crítics, cupaires a banda, que sempre n’hi ha d’haver, han fotut el crit al cel perquè el programa d’actes de Sant Pere no els ha agradat. Que l’han trobat fluix. Va, home, va. Quines ganes de tocar la pera! Si cada dia ha estat una festa! És igual, que no haguem tingut un gran concert, o que les revetlles anunciades hagin estat un pèl tronades. I què. Tot ha estat bonic, home, aquests dies, ni que hagi estat queco com una mala cosa i propi d’un poble amb aires a les pel·lícules de Berlanga. Un bon vermut i avall, que fa baixada!
Per uns dies, reusencs de dretes i d’esquerres, del Barça i de l’Espanyol, del Reus i del Nàstic (sí, sí, que encara en queden), hem oblidat les nostres diferències i hem sortit amb el Ball de Diables, els Xiquets, els Gegants o amb qualsevol grup festiu. Ara que ja hem deixat enrere Sant Pere, però, hi tornarem a ser.
Que si els treballadors de l’Hospital es queixen perquè se’ls deuen diners. Que si l’alcalde Pellicer ha aprovat els pressupostos d’enguany sense suports. Que si uns col·loquen els cartells d’adhesió a l’AMI, i els altres hi dibuixen la bandera espanyola al damunt. Els problemes de debò, els greus, per tant, bé que es deuen poder esperar uns dies més. Ara toca superar la ressaca de festa, perquè Sant Pere, ui, sí, ha petat ben fort.
Per poder suportar la canícula i alimentar la nostra ànima, a més, el consistori ens ha preparat tot un seguit d’iniciatives culturals de cara al juliol. Tindrem teiatru de primer nivell, un festival de blues i de jazz i no sé quantes coses més. Ara bé, si del que es tracta és de refrescar-nos per les altes temperatures, l’ideal és anar a les piscines municipals o bé anar a veure una pel·lícula al cinema, amb l’aire condicionat a tot drap. Ai, no, calla. Que a Reus no n’hi ha, de cinema. Al Nadal, diuen, que en tindrem. Bones festes!
Ben dolçament,
