Reus es prepara per viure una Diada de Sant Jordi especial, ja que està inclosa en els actes de la capitalitat cultural catalana d’enguany. Tot i que celebrar-se en diumenge, les previsions de llibreters i autors són bones. De fet, ni la disputa de l’important important del CF Reus contra l’Alcorcón, en què els roig-i-negres es juguen la permanència, sembla inquietar els paradistes. A banda de les habituals signatures de llibres, la plaça del Mercadal té prevista l’acollida de diversos tallers d’animació per als més petits i actuacions musicals.
Amb tot, el gran reclam per als àvids lectors seran les novetats editorials de la temporada. Aquesta mateixa setmana, la regidora de Cultura reusenca, Montserrat Caelles, ha tret pit per la “gran quantitat” d’autors locals que presenten nous treballs durant aquests dies. En total, i segons fonts municipals, seran 130 títols que “evidencien la vitalitat de la ciutat”, tal i com ha dit. El curiós del cas, però, és que minuts abans de la trobada entre als escriptors locals que sempre es fa dies abans de Sant Jordi, més d’un va lamentar “el poc moviment” d’enguany en relació a anteriors exercicis.
L’any passat, una de les autores més venudes va ser Marta Magrinyà, artífex de la novel·la ‘La força del vent’ (Cossetània Edicions, 2016). En aquesta ocasió, però, faltarà a la cita. Sí que hi serà present un altre referent reusenc, la prolífica M. Lluïsa Amorós, amb ‘El retorn de l’Àngela’ (Onada Edicions, 2017). Es tracta d’una història en què l’amistat i les arrels hi tenen un gran pes, i que se centra en una dona que anys després de deixar la capital del Baix Camp hi ha de tornar per fer-se càrrec de la venda de la casa dels pares. Conté, a més, certa crítica a la pèrdua d’identitat de les nostres ciutats. “A la novel·la també s’hi planteja que potser algunes coses no s’han fet bé. Passeges pel carrer i et trobes que els elements que anys enrere havien estat populars han estat destruïts”, ha assenyalat Amorós.
La diada aplega enguany més d’un centenar de novetats literàries de la ciutat
Més enllà de la ficció, cal destacar ‘Vostè senyora pot tenir una Crolls’ (Centre de Lectura de Reus, 2016), de la periodista Isabel Martínez. Més de 30 anys després del tancament de la seva fàbrica a la ciutat, la firma Crolls encara és recordada. Les seves rentadores van vendre’s arreu del món i de l’esplendor dels 50 i 60 es va passar a la decadència absoluta als 80. Martínez ha recollit les veus de treballadors i impulsors del projecte per construir un relat retrospectiu d’un dels motors econòmics del franquisme a Reus i al territori. “Tenien un producte molt bo, de molta qualitat, però no van entendre el nou escenari econòmic dels 80”, fa constar la periodista.
Un altre periodista ganxet, Albert Sunyol, presenta per part seva ‘La meva, la nostra ràdio’ (La Banya, 2017), en què repassa per dècades el paper d’aquest mitjà de comunicació a Reus des que Enric Calvet fes una primera demostració pública al Teatre Bartrina l’any 1922. Sunyol comenta, entre d’altres fets rellevants, la posada en marxa de Ràdio Popular als anys 60 i l’explosió de les ones als 80, quan a la ciutat hi van néixer models radiofònics alternatius, com el de Ràdio Music Club, que amb el pas dels anys va convertir-se en Punt 6 Ràdio. Tot i desaparèixer el 2013, el seu relleu l’ha recollit LANOVA Ràdio, en emissió des de 2014 per a tot el Camp de Tarragona.
Propostes de diversos estils i gèneres, per tant, seran a les parades del Mercadal des de bon matí i fins al vespre, sempre que el bon temps ho permeti. Per Sant Jordi, any rere any, Reus batega lletres. La diada, per cert, s’acabarà amb una cercavila amb dos dels elements del Seguici Festiu més estimats: el Drac i la Víbria.
