Assistir a un assaig general és un privilegi. I si l’obra s’ho val encara més. I si tens els actors a dos passos la sensació és desbordant.
Cassius (Josep Maria Tusets) amenaça i conspira. Brutus (Josep Maria Pinyol) es debat entre la lleialtat a César i l’amor a Roma. La seva dona, Pòrcia, es plany del seu neguit. César (Jesús Calvo) ignora els mals auguris. I mor. Assassinat. Traït. A tocar dels meus peus. Com si jo, l’única intrusa al moment íntim de l’assaig, no fos allí. Tots els actors concentrats i amb la mirada fixa en la quarta paret del seu local d’assaig, un espai antic i destartalat, però amb molt encant, al carrer dels Ferrers.
Thaleia estrena aquest dissabte a la nit Juli César de William Shakespeare. Ho farà a dos quarts de deu de la nit al teatre Metropol. Diumenge la tornaran a representar, a partir de dos quarts de set de la tarda, al mateix escenari. Així celebren els 2.000 anys de la mort d’August i els 450 del naixement de Shakespeare.
De tots els grups de reconstrucció històrica de Tarragona, Thaleia és el que sempre s’ha servit més de la teatralitat per recrear el passat. I l’any passat es van deixar anar la melena definitivament.
Ja no en tenien prou de representar un guió per explicar una història o un costum de fa dos mil anys. Volien fer teatre amb majúscules. I van estrenar Calígula d’Albert Camus. Enguany han volgut repetir l’experiència amb una altra tragèdia d’inspiració romana.
I millorar-la. I professionalitzar-la. I per això s’han aliat amb un reusenc, l’actor i director Miquel Ángel Fernández que col·labora amb ells per primera vegada.
Crec que a Fernández li agrada la transgressió. Al desembre va estrenar una versió ben punk de Terra Baixa. I ara, amb Thaleia, s’ha enfrontat amb Shakespeare amb una mirada moderna, però també respectuosa. És un autor que l’apassiona i de qui ho ha llegit tot. “Juli César és considerada una obra menor de Shakespeare. Però fins i tot així és una meravella. Les obres de Shakespeare són la sublimació de la poesia”, afirma.
En aquest Juli César hi ha molta sang. Molta. Ho mana el guió. I també música contemporània per intensificar la tensió i les sensacions. Llicència del director.
Però són les úniques concessions. La roba, segueix estrictament la tradició romana. I molts dels gestos també. Thaleia no trairia mai el rigor històric en una cosa així. I els anacronismes de Shakespeare no importen. És Shakespeare i se li perdona tot.
“Sempre es parla de Juli César com d’una obra política”, diu Fernández. “Però jo no crec que ho sigui. L’important són les emocions dels personatges. Els seus conflictes interns. A més, l’obra té tota la màgia del suspens. Com a les pel·lis de Hitchcock el suposat protagonista, en aquest cas Juli César, mor a la meitat. Però ell no és realment l’important sinó un pretext per parlar d’altres personatges”.
A Juli César els veritables protagonistes són Càssius i Brutus, els conspiradors i assassins. Càssius més iracund, impulsiu i ambiciós, convençut que aquella mort és imprescindible i inevitable perquè César amenaça en convertir-se en un tirà. I Brutus que es regira en el dubte i el remordiment.
Tots dos interpretats amb una intensitat esparverant per Josep Maria Tuset i Josep Maria Pinyol.
I també Marc Antoni, que amb el seu discurs, intenta rescatar l’amor del poble i treure tota la legitimitat a la mort de César.Quan vaig sortir de l’assaig ho vaig fer amb la sensació d’haver vist una gran obra de teatre. Shakespeare és un gran autor. Però fer brillar les seves paraules no és fàcil.
Cal controlar els tempos, les pauses del vers, el sentit i la cadència de les frases i al mateix temps imbuir-hi tota la passió pròpia de les grans tragèdies. I la gent de Thaleia ho ha aconseguit. Molta merda i molt de públic!
