Només 69 vots de diferència. 69 paperetes, 69 persones, 69 electors…69: un número que separa dos formacions polítiques.
És la diferència de vots que es va produir ara fa dos anys en les últimes eleccions catalanes a la ciutat de Tarragona. El PSC va obtenir 10.250 sufragis, just per davant dels 10.181 del PP. Lluny, destacat com a líder, Convergencia i Unió guanyava a les urnes amb prop de 18 mil vots a la ciutat.
Donant per fet que la federació nacionalista repetirà victòria el 25 de novembre, el gran interrogant és si els socialistes podran mantenir la segona posició a Tarragona capital en unes eleccions al Parlament? Aconseguiran els populars fer el “sorpasso” ?
Després d’aquelles eleccions de novembre de 2010, els tarragonins han estat convocats a les urnes en dues ocasions més: el maig de 2011 atorgaven una àmplia majoria al PSC i l’alcalde Ballesteros en els comicis municipals, però mig any després giraven a la dreta i donaven el triomf a la llista d’Alejandro Fernández en les eleccions generals.
Això indica clarament que els ciutadans voten determinades opcions polítiques en funció dels programes, els candidats i el tipus d’eleccions. Què pot passar el 25-N? Les enquestes indiquen una àmplia victòria de CiU, una clara davallada dels socialistes i una estabilitat amb poques variacions al PP.
Aquestes tendències globals de Catalunya s’extrapolaran a Tarragona? Si finalment la llista liderada per Rafael Luna supera l’encapçalada per Xavier Sabaté, es produirà un tomb històric en les eleccions catalanes a nivell local. I nacionalistes i populars podrien arribar a sumar el triple de vots que els socialistes.
Ha de tenir alguna conseqüència en la vida política municipal? Al meu entendre, no. Almenys, no gaire important. Són dinàmiques diferents en cada elecció, però caldrà observar amb atenció com gestiona el govern municipal de Ballesteros (un dels ajuntaments més importants en mans del PSC) una dinàmica global de país a l’entorn del dret a decidir.
I si les esquerres independentistes (ERC, CUP o fins i tot hi podríem incloure ICV) capitalitzen la manca de contacte amb la realitat social dels socialistes? El mapa electoral tarragoní del 25N podria ser més diferent del que apunteu. L’únic problema que afronta l’esquerra emancipadora és la dispersió del vot: la llei d’Hont no afavoreix la diversitat.